domingo, 30 de abril de 2017

La Comunitat dels Ferits...

Li demano a un amic per què es congrega on es congrega, és a la quinta forca i és força petitoneta.

Em diu, Feia temps que buscava una església perquè la meva vida espiritual era un fàstic.
Ara amunt ara avall i torna avall un altre cop.
Provava en una església i res, i en aquella altra i tampoc.
No sé per què però no em trobava a gust enlloc i estava molt depre.
Però quan vaig entrar a la meva, a la que vaig ara, no em van rebre amb els somriures típics de la gent que saben que són al Camí correcte, amb la confiança dels que se saben guanyadors.
Tothom a l'església es movia amb molt de 'cuidadu', i parlava tal com només els que se saben autèntics pecadors parlen.
No em vaig sentir jutjat ni fracassat, sinò absolutament segur amb ells.


Touché.
No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils...

No hay comentarios:

Publicar un comentario