La Glòria de Déu es l'home viu, mentre que la vida de l'home és la visió de Déu.El seu punt em sembla que seria aquest: Déu manifesta la Seva Glòria en la nostra vida, i el centre de la nostra vida és veure a Déu.
I això em recorda a una de les beneurances,
8 »Feliços els nets de cor perquè ells veuran Déu.Quan un reconeix que Déu és darrera de tot, és capaç de veure'l fins en les coses més petites.
Mateu 5:8
Darrera allò bo i dolent era Déu, proveïnt-me en això, consolant-me en allò, però mai sol, sempre en Jesús.
El cristià és aquell per tant, que veu les coses tal com són, perquè la Providència o cobreix tot.
En certa manera es podria dir que vivim en una contínua Transfiguració, perquè Jesús ens mostra la Realitat.
Ara, podem veure a Déu darrera totes les coses no perquè Jesús hagi retirat el vel que amaga Déu sinò perquè Jesús ha retirat el vel que cobria els nostres ulls.
Per fe podem veure les coses que no són com si fossin, i les que són tal com són, i en veure a Déu en Jesús darrera de tot, som transformats a la seva mateixa imatge [...] per l'Esperit.
La memòria de la Presència de Déu ens permet recordar el propòsit en allò que fem i no fem, d'aquí les paraules de Pere,
19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors.Les Paraules de Déu, la certesa de la Seva Presència en nosaltres i en les coses al nostre voltant empenyen en la nostra santificació, en el nostre moldejament a imatge de Jesús perquè fem camí per la fe, sense veure-hi, però la fe ens permet veure allò invisible als ulls.
2 Pere 1:19
No hay comentarios:
Publicar un comentario