lunes, 1 de mayo de 2017

De la Proximitat del l'Home en la Creu...

Són comprensibles les mirades de compassió del cristià quan és devant la creu, però en certa mesura crec que es perd part del punt de la mateixa.

És dir, el cos ferit i matxucat de Jesús no reposa en una creu per tal de despertar compassió en nosaltres, sinó per manifestar a Déu.
L'últim que un espera d'un Déu Omnipotent i Totpoderós és que sigui representat per un home feble, menyspreat, ferit, sangnant, agonitzant, espremut en dolor...

Déu exposa la creu com a icona, per tal que poguem canviar la nostra imatge de Déu i poguem veure'l amb justa proximitat.
L'Omnipotent i Totpoderós impressiona i s'amaga darrera un mur de distant Majestuositat.

L'home ferit, injustament tractat, mensytingut per tots, incomprès per tothom i moribund ens és tan proper que l'accés a Déu s'aplana.

I crec que en part Jesús també vol dir això quan diu que és el Camí a Déu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario