[...] i es féu obedient fins a la mort,Jeús es va fer obedient fins la mort, no per guanyar la seva pròpia Justicia devant de Déu, sinò per fer-nos Justos a nosaltres els seus deixebles.
i una mort de creu.
Filipencs 2:8
Com el Segon Adam, la Justicia -obediència- de Jesús va satisfer la demanda de Puresa absoluta que Adam no va poder assolir al Pacte d'obres, i el guany per rebre el nostre càstig no va ser per ell sinò per nosaltres els seus deixebles.
D'aquesta manera, la nostra obediència no té el propòsit d'obtenir un tipus de justicia devant Déu -recuperar la puresa perduda amb els nostres pecats- perquè Jesús el nostre Summe Sacerdot la va aconseguir per nosaltres els seus deixebles.
La nostra obediencia per tant no busca superar 'una prova' posada arterament per una mena de Demiurg perquè Jesús va passar la prova d'una vida d'absoluta obediencia per nosaltres els seus deixebles.
La nostra obediència no és per nosaltres sinò motivada pel pur agraïment i oferta en humilitat, de la mateixa manera que la obediència de Jesús no va ser per ell sinò per nosaltres el seus deixebles.
La Justificació de Déu per Gràcia a través de la fe/confiança en l'obra de Déu en Jesús anul·la la obediència egocèntrica que busca el propi guany, que treballa i s'esforça per treure un profit personal -la Salvació- perquè Jesús en morir en lloc nostre va aconseguir la Salvació per nosaltres els seus deixebles.
Un cop més, la obediència de Jesús no era per sí mateix sinò per nosaltres els seus deixebles.
Així doncs, si cap deixeble es troba per sobre del seu Mestre, la nostra obediència no ha de ser per nosaltres mateixos sinò per benefici dels demés, oferta en agraiment a Déu pel regal de la Gràcia en Jesús el Senyor, germà i Mestre de nosaltres els seus deixebles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario