Al llarg de la història, els Evangelis es llegien tot separant entre allò històric i allò teològic.
Jesús va morir perquè va posar en dubte la autoritat de la casta sacerdotal, perquè els romans creien que era un rebel en potència, perquè cap dels seus deixebles el va defensar, perquè va ser traït, perquè... diuen uns.
D'altres en canvi diuen que Jesús va morir perquè com a Anyell de Déu profetitzat, el Pur havia de morir pels impurs, per tal d'acostar a aquests a la Santedat del Pur.
Tots aquests arguments són certs, i gens excloents.
Potser per entendre millor què i per què va passar el que va passar hauríem d'enquadrar-ho tot en un context narratiu més ample.
Des del punt de vista bíblic, la història de la humanitat segueix el fil narratiu de Creació, Propòsit, caiguda, Anunci de restauració, Israel, exili...
L'objectiu de l'expiació, el sacrifici de l'Anyell és el perdó de pecats, és cert, però l'expiació no és un fi en sí mateix.
Som perdonats no pas per gaudir de la llibertat que comporta saber-se perdonat, som perdonats per tal que poder recuperar el nostre rol de reis i sacerdots de Déu, és dir, per poder asolir el Propòsit primer de Déu vers l'home: Un ésser que fos la Seva imatge a la Seva Creació.
Amb la seva mort i ressurrecció, Jesús no es va limitar a rescatar a alguns del món.
Ans el contrari, amb la seva mort i ressurrecció, Jesús va canviar el món, és dir, el va encarrilar al camí del retorn de l'Exili que havia sigut causat per l'entrada del pecat a una Creació cridada a ser morada del Sant.
El Regne/Govern de Déu és aquí, creixent com un llevat fins el Dia del Retorn de l'Exili Final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario