Dels Darrers Dies

1 Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils.
2 Timoteu 3:1

Els darrers dies no són un punt fixe i llunyà al final dels temps, sinò un present continu que es mou cap al final dels temps.
És a dir, els darrers dies fa referència a tota la Biblia perquè tota la Paraula o els anticipa o els descriu.

Cert, tota la Biblia és el desenvolupament i progressió d'una història que apunta a un futur, tot allò escrit parla profèticament, o es mou cap a, o anticipa aquest final: la Re-generació de totes les coses en el Mesíes de Déu que és Déu.

Per això diem que l'Antic Testament és tipològic, perquè les ombres de l'Antic són tipos de l'antitipus que ha de venir -Jesús- i que l'Antic no és altre cosa que una revelació pre-encarnada que anticipa la vinguda, consumació i Glorificació còsmica (Cels i terra) del Mesíes de Déu que és Déu.

Des de la resurrecció de Jesús els dos móns -l'espiritual i el físic- coexisteixen.
Per una banda allò espiritual ha entrat al món en la forma de l'Esperit habitant al cor dels deixebles de Jesús, i per l'altre, el cos físic de Jesús habita al Paradís en espera de la Re-generació de totes les coses.

Els darrers dies són ara de la mateixa manera que ho van ser fa dos mil anys.

Ara som al bell mig d'aquesa història.
L'església -el Poble de Déu- és escatològica, un anticipi, un llampec del final gloriós.
Per molt que la meva vida sigui un desastre, plena de patiments o decebedora, Déu ha orquestrat la meva redempció i els meus afers per tal que es moguin cap a la fita de glorificar a Jesús als Nous Cels i Nova Terra.

El meu destí ja no em pertany perquè el Destí de Jesús ha esdevingut el meu en comprar-lo i pagar-lo amb la seva vida, mort, resurrecció i exaltació.
I això és en el fons la Història...