Thomas B. Thayer sobre la Doctrina de l'Infern

És impossible que ningú, amb un cor humà en ell, pugui realment creure en aquesta dctrina Infern i càstig etern], amb tots els horrors que comporta, amb totes les acusacions que porta contra la Saviesa i Bondat divines, sense sentir aquesta càrrega terrible sobre la seva ànima, una sobre la qual un voldria de bon grat ésser deslliurat.

Hi ha moltes ments buides, molts horribles xerraires que no troben poca dificultat en creure-hi, que són ràpids a denunciar el més petit dubte al respecte com a impietat i manca de fe.

Hi ha petits ministres, que són ràpids a aclarir tots els problemes morals i arguments de l'Escriptura, que no tenen cap mena de vergonya, ni troben cap problema al respecte aquest assumpte.

Però sé que el millor i més fort entre els ceients mai no han tractat el tema d'aquesta manera. Aquells que han escodrinyat les Escriptures de la manera més pacient i profunda possible, que són distingits pel seu aprenentatge i pietat, confessen que, es miri de la manera que es miri, és una cosa terrible, i porta a l'angoixa de la ment, la tristesa de cor i a preguntes doloroses que mai no poden ser respostes.

Pot suposar algú per un moment que una doctrina, que produeix tal terror mental i angoixa com aquesta, pot venir d'aquell que va dir tendre i compassivament 'Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera...?

A més, ell expressament diu que va ser enviat 'a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits'.
Thomas B. Thayer, The Origin and History of the Doctrine of Endless Punishment (1855)

Si el germà tenia en ment un Infern tipus La Divina Comèdia, amb foc i grans patiments, estic d'acord.
L'Infern no hi té res a veure.

És quelcom molt pitjor...