De Thomas Worden i Jesús el Nostre Boc Expiatori

"Hi havia també un boc que era pres pel sacerdot, sobre el cap del qual posava les seves mans i feia pública confessió a Déu dels pecats del poble; Un cop fet, el sacerdot transferia els pecats del poble sobre el cap del boc.

Llavors el boc era expulsat al desert per no tornar mai més (Levitic 16:7-9, 21, 22).

Aquest tipus, igual que la resta, exposa la meravellosa Gràcia de Déu en Jesús per als pecadors, el qual ha preparat un boc expiatori per ells, per tal de portar el pecats dels homes pecadors sobre el Cap, el qual és Crist, l'unigènit.

Oh, això és un amor meravellós, i diu l'Esperit, 'Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna'.

Mira a Crist, el boc expiatori, ell porta tots els pecats del seu poble, els quals són confessats i transferits sobre el cap de Jesús (Isaíes 53:6, 1 Pere 2:24).

D'aquesta manera són convertits en els seus pecats, no els nostres, i ell els ha portat amb ell al desert de l'Oblit, on no tornaran a la ment mai més; 'Ja no caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran.
Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.
Ho dic jo, el Senyor', (Jeremies 31:34).

Crist portarà tota la culpa i el pecat que va caure sobre ell al desert, i estem segurs que sigui quan sigui que Jesús torni, ho farà 'per salvar els qui viuen esperant-lo'.
Thomas Worden, The Types Unveiled, capítol 40

De que No Obeïm Per Nosaltres Mateixos...

[...] i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Filipencs 2:8

Jeús es va fer obedient fins la mort, no per guanyar la seva pròpia Justicia devant de Déu, sinò per fer-nos Justos a nosaltres els seus deixebles.

Com el Segon Adam, la Justicia -obediència- de Jesús va satisfer la demanda de Puresa absoluta que Adam no va poder assolir al Pacte d'obres, i el guany per rebre el nostre càstig no va ser per ell sinò per nosaltres els seus deixebles.

D'aquesta manera, la nostra obediència no té el propòsit d'obtenir un tipus de justicia devant Déu -recuperar la puresa perduda amb els nostres pecats- perquè Jesús el nostre Summe Sacerdot la va aconseguir per nosaltres els seus deixebles.

La nostra obediencia per tant no busca superar 'una prova' posada arterament per una mena de Demiurg perquè Jesús va passar la prova d'una vida d'absoluta obediencia per nosaltres els seus deixebles.

La nostra obediència no és per nosaltres sinò motivada pel pur agraïment i oferta en humilitat, de la mateixa manera que la obediència de Jesús no va ser per ell sinò per nosaltres el seus deixebles.

La Justificació de Déu per Gràcia a través de la fe/confiança en l'obra de Déu en Jesús anul·la la obediència egocèntrica que busca el propi guany, que treballa i s'esforça per treure un profit personal -la Salvació- perquè Jesús en morir en lloc nostre va aconseguir la Salvació per nosaltres els seus deixebles.

Un cop més, la obediència de Jesús no era per sí mateix sinò per nosaltres els seus deixebles.

Així doncs, si cap deixeble es troba per sobre del seu Mestre, la nostra obediència no ha de ser per nosaltres mateixos sinò per benefici dels demés, oferta en agraiment a Déu pel regal de la Gràcia en Jesús el Senyor, germà i Mestre de nosaltres els seus deixebles.

Ens Quedem Mirant el Dit...

Per molt que una reunió vagi aparentment bé, i tothom asseguri que va sortir molt edificat, penedit i revifat en les coses de Jesús, un sap que va anar malament si retrospectivament tothom recorda més la gent que va liderar la trobada que no el Poder de Déu present en la mateixa.

De que Ens Mentim Per No Perdre Allò que Més Estimem

L'home es mentirà a sí mateix sobre la seva realitat i principis ètics i moral si i només si la mentida que abraça és allò que li permetrà tenir allò que vol, perquè l'arrel del seu problema es manifesta a través d'un Ego incurvatus in se.

Per això a la Paraula, l'home en rebel·lió amb Déu és fill del Diable, perquè Aquest és el Pare de la mentida.
L'home enemistat amb Déu viu una vida de mentida.

De que la Fortalesa Rau en Veure la Nostra Feblesa...

Tell you what. I used to get the people jumpin' and talkin' in tongues, and glory-shoutin' till they just fell down and passed out. An' some I'd baptize to bring'em to. An' then, d'you know what I'd do? I'd take one of them girls in the grass, an' I'd lay with her. Done it ever' time. Then I'd feel bad, an' I'd pray, but it didn't do no good. Come the next time, them an' me was full of sperit, Id' do it again. I'd figgered out there wasn't no hope for me, an' I was damned ol' hypocrite. But I didn't mean to be.
John Steinbeck, The Grapes of Wrath

21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal.
22 Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu,
23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner:
és la llei del pecat que porto dintre meu.
24 Que en sóc, de dissortat!
¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort?
Romans 7:22-24

Qui no s'identifiqui amb això, encara no ha vist l'albada...

Pregària, Thomas Merton

Déu Senyor, no tinc idea cap a on vaig.
No veig el camí devant meu.
No puc saber amb certesa on acabarà.
Tampoc no em conec a mi mateix, i el fet de creure que t'estic seguint no vol dir que realment ho estigui fent.
Però crec que el desig de complaure't sí que et complau.
I espero tenir aquest desig en tot el que faig.
Espero també no fer res fora d'aquest desig.
Sé que si faig això em guiaràs perl camí correcte, encara que no sàpiga res sobre ell.
Per tant, confiaré en Tu sempre, encara que pugui semblar perdut a la vall de la mort.
No tindré por perquè ets sempre amb mi, i mai no deixaràs que afronti els perills tot sol.
Thomas Merton

De Veure el que És en el Nostre Camí

Al Llibre IV del Adversus Haereses d'Ireneu de Lió llegeixo:

La Glòria de Déu es l'home viu, mentre que la vida de l'home és la visió de Déu.

El seu punt em sembla que seria aquest: Déu manifesta la Seva Glòria en la nostra vida, i el centre de la nostra vida és veure a Déu.

I això em recorda a una de les beneurances,

8 »Feliços els nets de cor perquè ells veuran Déu.
Mateu 5:8

Quan un reconeix que Déu és darrera de tot, és capaç de veure'l fins en les coses més petites.
Darrera allò bo i dolent era Déu, proveïnt-me en això, consolant-me en allò, però mai sol, sempre en Jesús.

El cristià és aquell per tant, que veu les coses tal com són, perquè la Providència o cobreix tot.

En certa manera es podria dir que vivim en una contínua Transfiguració, perquè Jesús ens mostra la Realitat.
Ara, podem veure a Déu darrera totes les coses no perquè Jesús hagi retirat el vel que amaga Déu sinò perquè Jesús ha retirat el vel que cobria els nostres ulls.
Per fe podem veure les coses que no són com si fossin, i les que són tal com són, i en veure a Déu en Jesús darrera de tot, som transformats a la seva mateixa imatge [...] per l'Esperit.

La memòria de la Presència de Déu ens permet recordar el propòsit en allò que fem i no fem, d'aquí les paraules de Pere,

19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors.
2 Pere 1:19

Les Paraules de Déu, la certesa de la Seva Presència en nosaltres i en les coses al nostre voltant empenyen en la nostra santificació, en el nostre moldejament a imatge de Jesús perquè fem camí per la fe, sense veure-hi, però la fe ens permet veure allò invisible als ulls.