De San Pere Crisòleg i la Lliçó de No Perdre en Estalviar sinò de Recollir en Sembar

Hi ha tres coses, germans meus, a través de les quals la fe s'aferra, la devoció roman constant i la virtut resisteix.
Són la pregaria, el dejú i la misericòrdia.

L'oració truca a la porta, el dejuni ho obté i la misericòrdia ho rep.
Pregaria, misericòrdia i dejú: Aquests tres són un, i cadascú dona vida als altres.

El dejuni és l'ànima de la pregaria, la misericòrdia el sosteniment del dejuni.
Que cap d'ells intenti separar-los, no poden ser separats.

Si només ten un d'ells no en tens cap. Per tant, si pregues, fes dejuni; si fas dejuni mostra misericòrdia.
Si vols que la teva petició sigui escoltada escolta les eticions dels demés, si no tanques la oïda als demés, Déu no tancarà la Seva oïda a tu.

Quan facis dejuni mira el dejuni dels demés.
Si vols que Déu conegui que tens gana, sàpigues que un altre té gana. Si esperes misericòrdia, mostra misericòrdia. Si busques tendresa, mostra tendresa. Si vols rebre, dona. Si demanes per tu el que negues als demés, la teva petició serà una burla.

Romangui aquesta regla entre tots els homes que practiquen la misericòrdia: mostra misericòrdia als demés, amb la mateixa generositat, amb la mateixa prontitut que vols que els altres et mostrin a tu.

Per tant, deixa que la pregaria, la misericòrdia i el dejú siguin una única petició a Déu de part nostra, una parla en la nostra defensa, una pregaria a tres bandes al nostre favor...

El dejú no porta fruit a menys que sigui regat amb misericòrdia.
El dejuni s'asseca quan la misericòrdia s'asseca. La misericòrdia és al dejú el que la pluja és a la terra.
Per molt que la puguis conrear al teu cor, aclara el terra de la teva naturalesa, desarrela els vicis, planta les virtuts, si no alliberes la primavera de la misericòrdia, el teu dejú no portarà fruit.

Quan facis dejú, si la teva misericòrdia és petita la teva collita serà petita, quan facis dejuni, el que vessa en misericòrdia abunda al teu graner.
Així dons, no ho perdis en estalviar-la, sinò recull en sembrar.
Dona als pobres i et dones a tu.
No se't permetrà tenir el que has negat als demés.
Sant Pere Crisòleg

La lliço s'enten millor un cop aprens què vol dir dejú pel Senyor a Isaíes 58:5-8.

Del Camí d'Abraham i la Dona Cananea...

29 Llavors Jesús li digué:
Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.
Marc 7:29

Jesús, l'impecable comunicador, la Saviesa i Paraula de Déu feta carn, aparentment perd un debat.
I amb una dona gentil, la qual ocupava l'últim lloc a la piràmide de poder social jueu al segle I.

La pregunta seria, per què Jesús -el flagell de fariseus i saduceus- accepta ser derrotat en aquesta ocasió.

Hi ha diferents respostes respecte a això.
Per una banda veiem que en aquesta escena Jesús torna a destrossar els convencionalsmes socials de l'època:
La jerarquia és esmicolada, els status ignorats.
Cert, Jesús es deixa ser 'avergonyit' (esdevenir menys) per tal de poder incloure a una dona pagana dins la Comunitat, la Nova Humanitat.

Jesús -el veritable Israel- fa allò a què Israel ha sigut cridat, i pateix la 'humiliació' de redefinir els seus límits col·lectius per tal de rebre als gentils com als seus iguals.

6 El designi de Déu és aquest: en Jesucrist, per l'evangeli, els gentils tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Efesis 3:6

Ara, en aquesta escena hi ha un aspecte que em sembla brutal.
Jesús accepta ser humiliat pel bé de un d'aquests germans meus més petits, esperonat per l'Amor i petició de Misericòrdia en fe de la dona, però fixeu-vos que aquesta petició és feta no pas per sí mateixa sinó per l'Altre.

26 La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni.
Marc 7:26

Ella no dubta humiliar-se pel bé de qui estima.
I Jesús fa el mateix.... i es deixa guanyar

Ok, aquesta podria ser una lectura, però hi ha una altre que m'agrada més...

La lectura en qüestió no veu l'escena com un altre debat d'enginys, sinó com un diàleg.
Què vol dir això?
Bé, que un diàleg és la forma més efectiva de comunicació entre dos.
És a dir, en un diàleg no hi ha competició d'arguments, no hi ha una lluita d'enginys sinò que es produeix un intercanvi enriquidor de parers.
La vergonya i/o humiliació no troba lloc perquè no es tracta de guanyar l'altre sinò de guanyar-se mutuament.
I és això el que també trobem en l'escena.

La dona no es troba en cap mena de debat i el Senyor no premia l'enginy, simplement premia la seva fe, la seva humiliació, el seu amor a l'Altre.
Veiem la mateixa escena a Mateu 15:21-28.
Una de les grans insistències de la Veritat feta carn era avorrir la mentida, la hipocresia, el formalisme que vol treure d'algú alguna cosa a base de falsos afalacs, tal com veiem a l'escena de la qüestió del tribut (fals afalac, fermesa de Jesús).
I així és com s'apropa la dona sirofenicia al Senyor, mitjançant falsos formalismes.
Correcte, la dona li diu al Senyor allò que creu que Jesús vol sentir amb una finalitat: Treure d'ell un favor.

22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi.
Mateu 15:22a

Per què una dona no jueva hauria d'adreçar-se a un jueu -enemic- amb un dels títols més importants que un jueu pot rebre?
Per guanyar un favor...
En certa mesura, adular a algú per treure quelcom és prou insultant, perquè és una manera de dir estúpid a aquell de qui vols treure res.
I d'aquí el silenci primer Jesús no li va tornar contesta i la duresa de les paraules de Jesús després, les quals si ens fixem, ni tan sols van adreçades a la dona, sinò als seus deixebles, tot un menyspreu,

24 Jesús els digué: --Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
Mateu 15:24

Si em tractes com a jueu, et tractaré com a jueu, diu el Senyor.
Si jugues a les jerarquies i a les distincions, et donaré jerarquies i dstincions, i tu dona estrangera, et trobes a la base de la piràmide social...
Així no, diu el Senyor, no amb afalacs, no amb duplicitats i falsíes sinò amb Veritat, humilitat, fe i peticions de Misericòrdies, ensenya el Senyor.
En efecte, tan bon punt la dona s'oblida d'afalacs, formalismes i cerimònies, Senyor, ajuda'm! el Jesús li dona la petició del seu cor,

28 Llavors Jesús li respongué: --Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols. I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
Mateu 15:28

La lliçó és que l'única manera que podem adreçar-nos a Déu en Jesús és mitjançant el Camí d'Abraham, el Camí que Pare de la Fe va seguir en demanar Misericòrdia per la gent de Sodoma, és dir, amb humilitat, veritat i petició de Pietat, clemència...
En l'escena trobem guany mutu, el Senyor guanya una germana, i la dona la Vida.

Un cop vaig llegir que l'Omnipotent és impotent devant les peticions de Misericòrdia.
En aquest cas Jesús sembla recolzar aquest punt.

Per això i molt més doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist i amen...