21 Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
Joan 4:21
Al llarg del quart capítol, Joan ens ensenya que
la Llei va venir a través de Moisès, però la Gràcia i la Veritat a través de Jesucrist.
Context per entendre el punt.
Al segon capítol, a les noces de Canaan, Jesús havia transformat l'aigua de la purificació en vi de celebració i implícitament presentat el seu cos com en Nou Temple; al tercer es troba amb un mestre d'Israel incapaç d'entendre les Escriptures, i al quart ens trobem a Jesús sobrepassant els límits físics d'Israel, recorrent la terra hostil de Samària, revelant a una estrangera que ell és més gran que el Patriarca Jacob.
El contrast amb l'escena anterior és brutal.
Mentre que Nicodemus no enten res del que Jesús explica, la samaritana sí, tot testificant als seus.
Nicodemus troba al Senyor per la nit, la samaritana durant el dia.
Un és incapaç d'entendre la Llum i roman en la foscor; l'altre és de la Llum i il·lumina als demés.
Però és interessant la qüestió plantejada per la dona sobre el Temple de Gerizim.
Dos segles abans de Jesús el Temple havia sigut destruït.
Així i tot, els samaritans continuaven peregrinant al mateix lloc, per tal d'adorar Déu.
La dona planteja un assumpte purament teològic: Els jueus diuen que a Jerusalem i nosaltres a Gerizim, quin és el lloc correcte per tal de trobar-se/adorar Elohim?
Ni en aquest lloc ni a Jerusalem és el lloc on podeu trobar Déu, sinò a través meu, diu Jesús.
No més rituals de purificació perquè el Nou Temple és l'Espòs de les Noces de l'Anyell.
Cert, un temple no és altre cosa que l'espai on allò físic i allò espiritual convergeixen.
Unes noces no són altre cosa que la Unió de dues realitats per formar una de sola.
Les Noces de l'Anyell simbolitzen la re-Unió de Déu amb l'home, separats per culpa de la Maldat del darrer, d'aquí la transformació de l'aigua dels rituals de purificació -en Jesús les nostres ànimes són purificades- pel vi de la celebració -Goig-.
En Jesús, l'home torna de l'exili del món com a Temple, com a lloc destinat per Déu per ser l'espai de confluència entre Ell i les Seves criatures.
No es tracta d'un aquí o d'un allà, sinò d'un retrobament en l'Esperit, accedint al Nou Temple per tal de retrobar-se amb Déu.
Així doncs, és cert el que sostenen molts germans protestants quan, tot esgrimint aquest passatge, sostenen que no cal centrar-se en la cerimonialitat de les liturgies?
Ni cert ni fals, Jesús no parla d'això en aquest passatge.
El Senyor diu que tant Jerusalem com Gerizim serien obsolets "a l'hora".
L'hora a la Paraula generalment parla de la mort i la ressurrecció de Jesús, perquè a través d'elles, el Senyor va canviar l'ordre liturgic de les coses de Déu, la manera com adreçar-se, com adorar-lo, com relacionar-se amb Ell.
La ressurrecció de Jesús elimina la necessitat d'espais sagrats perquè el Temple de Déu és ara una persona, i a diferència dels temples de pedra, amb una persona et pots reunir a qualsevol lloc...
D'ara en endavant, diu Jesús, per tal que es puguin reunir Déu i l'home, l'espai no serà cap problema.
El problema simplement serà la voluntat del darrer...
