La Comunitat dels Ferits...

Li demano a un amic per què es congrega on es congrega, és a la quinta forca i és força petitoneta.

Em diu, Feia temps que buscava una església perquè la meva vida espiritual era un fàstic.
Ara amunt ara avall i torna avall un altre cop.
Provava en una església i res, i en aquella altra i tampoc.
No sé per què però no em trobava a gust enlloc i estava molt depre.
Però quan vaig entrar a la meva, a la que vaig ara, no em van rebre amb els somriures típics de la gent que saben que són al Camí correcte, amb la confiança dels que se saben guanyadors.
Tothom a l'església es movia amb molt de 'cuidadu', i parlava tal com només els que se saben autèntics pecadors parlen.
No em vaig sentir jutjat ni fracassat, sinò absolutament segur amb ells.

Touché.
No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils...

De Dominis i Dominats...

12 Alguns diuen: «Tot m'és permès.» Però sapigueu que no tot convé.
«Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res.
1 Corintis 6:12

Aquesta és la lògica que veig en aquest versicle:
Si Jesús és Senyor -si és el Senyor de la meva vida- com puc deixar que altre cosa em domini?

46 »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic?
Lucas 6:46

Per què dic a Jesús Senyor si no faig el que diu, per què li dic Senyor si s'ensenyoreixen de mi un ventall inacabable de coses?
Si a un pais només pot haver una legal·litat, com pot trobar-se una persona sota més d'una una llei?
I la nostra és la llei de Crist.

Ara, mentiria si digués que el domini que impera en mi és el del Senyor.

Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? Qui m'alliberarà de mi mateix...?
Dono gràces a Jesús mitjançant l'Esperit de Déu.

Del Perdó de Pecats com a Previ al Retorn Final de l''Exili

Al llarg de la història, els Evangelis es llegien tot separant entre allò històric i allò teològic.

Jesús va morir perquè va posar en dubte la autoritat de la casta sacerdotal, perquè els romans creien que era un rebel en potència, perquè cap dels seus deixebles el va defensar, perquè va ser traït, perquè... diuen uns.
D'altres en canvi diuen que Jesús va morir perquè com a Anyell de Déu profetitzat, el Pur havia de morir pels impurs, per tal d'acostar a aquests a la Santedat del Pur.

Tots aquests arguments són certs, i gens excloents.

Potser per entendre millor què i per què va passar el que va passar hauríem d'enquadrar-ho tot en un context narratiu més ample.
Des del punt de vista bíblic, la història de la humanitat segueix el fil narratiu de Creació, Propòsit, caiguda, Anunci de restauració, Israel, exili...

L'objectiu de l'expiació, el sacrifici de l'Anyell és el perdó de pecats, és cert, però l'expiació no és un fi en sí mateix.
Som perdonats no pas per gaudir de la llibertat que comporta saber-se perdonat, som perdonats per tal que poder recuperar el nostre rol de reis i sacerdots de Déu, és dir, per poder asolir el Propòsit primer de Déu vers l'home: Un ésser que fos la Seva imatge a la Seva Creació.

Amb la seva mort i ressurrecció, Jesús no es va limitar a rescatar a alguns del món.
Ans el contrari, amb la seva mort i ressurrecció, Jesús va canviar el món, és dir, el va encarrilar al camí del retorn de l'Exili que havia sigut causat per l'entrada del pecat a una Creació cridada a ser morada del Sant.

El Regne/Govern de Déu és aquí, creixent com un llevat fins el Dia del Retorn de l'Exili Final.

De que el Cristià És la Norma i la Força de Déu en el Cor de l'Home...

9 Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist.
Romans 8:9

La singularitat del nou codi cristià que Pau presentava al món era que l'arrel de tot depenia de Déu.
No per ser autor intel·lectual del mateix, sinò per ser la Força sense la qual no és possible la realització de la norma moral.

Jesús no ens parla d'una sèrie de normes ètques que cadascú pot dur a terme si s'esforça:
el Senyor ens entrega una moral irrrealitzable si no ens entrega al mateix temps l'Esperit de Déu.
Els nous creients han sigut alliberats de l'esclavitut del pecat i han rebut el Poder de Déu, és per això que Pau no els crida només a pensar de manera diferent.
Els crida a viure de manera diferent...

De Divorcis i Visibilitzacions...

8 Jesús els respon:
--Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor.
Però al principi no era pas així.
Mateu 19:8

El rebuig que Jesús sent vers el divorci rau en part en el propòsit que va tenir Déu en crear l'home i dona: La seva complementació i el fruit d'aquesta és l'únic que pot re-Presentar Déu a la Creació.

La complexitat de Déu fa que la Seva imatge no pugui caure en un sol esser -Adam- sinò en dos -Adam i Eva- (i quan és possible, la seva descendència...).
Si vols veure a Déu, mira a una familia (ben avinguda).

La relació sorgida d'un pacte/compromís d'unió lliure entre dos té entre d'altres funcions la de visibilitzar al Déu Invisible.
D'aquí l'abans mencionat rebuig.
La unió home/dona és sagrada per aquesta raó: ens mostra al Déu tres cops Sagrat.

Stanley Hauerwas dona en el clau quan diu que si en aquest passatge creiem haver trobat una justificació pel divorci, no hem entès res...

La nostra maldat de cor fa que la separació, el divorci sigui un mal menor.
Però al capdavall, un mal menor no deixa de ser un mal...

De Thomas Worden i Jesús el Nostre Boc Expiatori

"Hi havia també un boc que era pres pel sacerdot, sobre el cap del qual posava les seves mans i feia pública confessió a Déu dels pecats del poble; Un cop fet, el sacerdot transferia els pecats del poble sobre el cap del boc.

Llavors el boc era expulsat al desert per no tornar mai més (Levitic 16:7-9, 21, 22).

Aquest tipus, igual que la resta, exposa la meravellosa Gràcia de Déu en Jesús per als pecadors, el qual ha preparat un boc expiatori per ells, per tal de portar el pecats dels homes pecadors sobre el Cap, el qual és Crist, l'unigènit.

Oh, això és un amor meravellós, i diu l'Esperit, 'Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna'.

Mira a Crist, el boc expiatori, ell porta tots els pecats del seu poble, els quals són confessats i transferits sobre el cap de Jesús (Isaíes 53:6, 1 Pere 2:24).

D'aquesta manera són convertits en els seus pecats, no els nostres, i ell els ha portat amb ell al desert de l'Oblit, on no tornaran a la ment mai més; 'Ja no caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran.
Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.
Ho dic jo, el Senyor', (Jeremies 31:34).

Crist portarà tota la culpa i el pecat que va caure sobre ell al desert, i estem segurs que sigui quan sigui que Jesús torni, ho farà 'per salvar els qui viuen esperant-lo'.
Thomas Worden, The Types Unveiled, capítol 40

De que No Obeïm Per Nosaltres Mateixos...

[...] i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Filipencs 2:8

Jeús es va fer obedient fins la mort, no per guanyar la seva pròpia Justicia devant de Déu, sinò per fer-nos Justos a nosaltres els seus deixebles.

Com el Segon Adam, la Justicia -obediència- de Jesús va satisfer la demanda de Puresa absoluta que Adam no va poder assolir al Pacte d'obres, i el guany per rebre el nostre càstig no va ser per ell sinò per nosaltres els seus deixebles.

D'aquesta manera, la nostra obediència no té el propòsit d'obtenir un tipus de justicia devant Déu -recuperar la puresa perduda amb els nostres pecats- perquè Jesús el nostre Summe Sacerdot la va aconseguir per nosaltres els seus deixebles.

La nostra obediencia per tant no busca superar 'una prova' posada arterament per una mena de Demiurg perquè Jesús va passar la prova d'una vida d'absoluta obediencia per nosaltres els seus deixebles.

La nostra obediència no és per nosaltres sinò motivada pel pur agraïment i oferta en humilitat, de la mateixa manera que la obediència de Jesús no va ser per ell sinò per nosaltres el seus deixebles.

La Justificació de Déu per Gràcia a través de la fe/confiança en l'obra de Déu en Jesús anul·la la obediència egocèntrica que busca el propi guany, que treballa i s'esforça per treure un profit personal -la Salvació- perquè Jesús en morir en lloc nostre va aconseguir la Salvació per nosaltres els seus deixebles.

Un cop més, la obediència de Jesús no era per sí mateix sinò per nosaltres els seus deixebles.

Així doncs, si cap deixeble es troba per sobre del seu Mestre, la nostra obediència no ha de ser per nosaltres mateixos sinò per benefici dels demés, oferta en agraiment a Déu pel regal de la Gràcia en Jesús el Senyor, germà i Mestre de nosaltres els seus deixebles.