Pregunta...

No és qui jutja la 'vertadera església' pels aspectes cerimonials algú encara pre-cristià, en basar la seva pressumpció en allò extern?

De Cursos i Edificacions...

Crec que la majoria de cursos de 'Història del Cristianisme' perden el punt.

La majoria d'ells tracten sobre disputes, cismes i guerres entre nosaltres.
Però si tot ha de fer-se per a edificació, què en treiem de tot això?
No m'enteneu malament, no estic dient de tapar sota la catifa les nostres vergonyes, parlo d'altre cosa.

Fixeu-vos, crec que els cursos haurien de tractar dels actes i mostres d'amor més rellevants i significatius fets per cristians al llarg de la història.
Això ens faria més humils i esperonaria la majoria de nosaltres a seguir el seu exemple.

Però saber com es van matar una colla contra una altre...?
Vinga home.

De que Reconéixer la Paraula com a Autoritativa No Vol Dir Res...

16 Així ho explica en totes les cartes on parla d'aquestes coses.
En elles hi ha punts difícils d'entendre, que la gent ignorant i poc instruïda tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició.
1 Pere 3:16

Observació.
Els que descriu Pere com gent ignorant i poc instruïda els quals són una colla de tergiversadors que no pertanyen al Poble de Déu, reconeixien com a normatives i donaven autoritat espiritual a les mateixes Escriptures que Pau.

Qui tingui enteniment, entengui.

De la Proximitat del l'Home en la Creu...

Són comprensibles les mirades de compassió del cristià quan és devant la creu, però en certa mesura crec que es perd part del punt de la mateixa.

És dir, el cos ferit i matxucat de Jesús no reposa en una creu per tal de despertar compassió en nosaltres, sinó per manifestar a Déu.
L'últim que un espera d'un Déu Omnipotent i Totpoderós és que sigui representat per un home feble, menyspreat, ferit, sangnant, agonitzant, espremut en dolor...

Déu exposa la creu com a icona, per tal que poguem canviar la nostra imatge de Déu i poguem veure'l amb justa proximitat.
L'Omnipotent i Totpoderós impressiona i s'amaga darrera un mur de distant Majestuositat.

L'home ferit, injustament tractat, mensytingut per tots, incomprès per tothom i moribund ens és tan proper que l'accés a Déu s'aplana.

I crec que en part Jesús també vol dir això quan diu que és el Camí a Déu.

La Comunitat dels Ferits...

Li demano a un amic per què es congrega on es congrega, és a la quinta forca i és força petitoneta.

Em diu, Feia temps que buscava una església perquè la meva vida espiritual era un fàstic.
Ara amunt ara avall i torna avall un altre cop.
Provava en una església i res, i en aquella altra i tampoc.
No sé per què però no em trobava a gust enlloc i estava molt depre.
Però quan vaig entrar a la meva, a la que vaig ara, no em van rebre amb els somriures típics de la gent que saben que són al Camí correcte, amb la confiança dels que se saben guanyadors.
Tothom a l'església es movia amb molt de 'cuidadu', i parlava tal com només els que se saben autèntics pecadors parlen.
No em vaig sentir jutjat ni fracassat, sinò absolutament segur amb ells.

Touché.
No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils...

De Dominis i Dominats...

12 Alguns diuen: «Tot m'és permès.» Però sapigueu que no tot convé.
«Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res.
1 Corintis 6:12

Aquesta és la lògica que veig en aquest versicle:
Si Jesús és Senyor -si és el Senyor de la meva vida- com puc deixar que altre cosa em domini?

46 »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic?
Lucas 6:46

Per què dic a Jesús Senyor si no faig el que diu, per què li dic Senyor si s'ensenyoreixen de mi un ventall inacabable de coses?
Si a un pais només pot haver una legal·litat, com pot trobar-se una persona sota més d'una una llei?
I la nostra és la llei de Crist.

Ara, mentiria si digués que el domini que impera en mi és el del Senyor.

Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? Qui m'alliberarà de mi mateix...?
Dono gràces a Jesús mitjançant l'Esperit de Déu.

Del Perdó de Pecats com a Previ al Retorn Final de l''Exili

Al llarg de la història, els Evangelis es llegien tot separant entre allò històric i allò teològic.

Jesús va morir perquè va posar en dubte la autoritat de la casta sacerdotal, perquè els romans creien que era un rebel en potència, perquè cap dels seus deixebles el va defensar, perquè va ser traït, perquè... diuen uns.
D'altres en canvi diuen que Jesús va morir perquè com a Anyell de Déu profetitzat, el Pur havia de morir pels impurs, per tal d'acostar a aquests a la Santedat del Pur.

Tots aquests arguments són certs, i gens excloents.

Potser per entendre millor què i per què va passar el que va passar hauríem d'enquadrar-ho tot en un context narratiu més ample.
Des del punt de vista bíblic, la història de la humanitat segueix el fil narratiu de Creació, Propòsit, caiguda, Anunci de restauració, Israel, exili...

L'objectiu de l'expiació, el sacrifici de l'Anyell és el perdó de pecats, és cert, però l'expiació no és un fi en sí mateix.
Som perdonats no pas per gaudir de la llibertat que comporta saber-se perdonat, som perdonats per tal que poder recuperar el nostre rol de reis i sacerdots de Déu, és dir, per poder asolir el Propòsit primer de Déu vers l'home: Un ésser que fos la Seva imatge a la Seva Creació.

Amb la seva mort i ressurrecció, Jesús no es va limitar a rescatar a alguns del món.
Ans el contrari, amb la seva mort i ressurrecció, Jesús va canviar el món, és dir, el va encarrilar al camí del retorn de l'Exili que havia sigut causat per l'entrada del pecat a una Creació cridada a ser morada del Sant.

El Regne/Govern de Déu és aquí, creixent com un llevat fins el Dia del Retorn de l'Exili Final.